Cap a la Muntanya de Sal de Cardona
Muntanya de Sal de Cardona
Accés a l'interior de la Muntanya
Mines de Sal de Cardona
A Cardona (a la Catalunya central), a la província de Barcelona, es troba la Muntanya de sal i les mines que van ser explotades antigament i que, actualment, s'han convertit en un parc cultural que es va inaugurar el 2003.
L'interior de la muntanya mostra espectaculars paisatges amb formacions d'estalactites, estalacmites i columnes de sal, així com els estrats doblegats i verticals de sal que li han donat el renom com a fenòmen únic en el món.
Les diferents classes de sal presents a l'interior de la muntanya de sal de Cardona són: l'Halita (clorur de sodi, NaCl), la Silvina o Silvita (Clorur de potassi, KCl) i la Carnal.lita (Clorur de potassi i magnesi, KMgCl3. 6H2O). El clorur potàssic o potassa constitueix un fertilitzant indispensable i necessàri per els terrenys amb vegetació i per a l'alimentació extenent la vida dels consumibles, ja que els ions de sodi i clor fan que les membranes cel.lulars detinguin els processos biològics de degradació, inclòs el de putrefacció.
Altres muntanyes de sal les tobem a les ciutats de Turda i Slănic (Romania).
La seva antiguetat és semblant a la sal gema de l'Himalaya (formada durant l'època de l'eocè). Els estrats salins a Cardona afloren a la superfície i es localitzen en una depressió de terreny en forma d'elipse allargada coneguda antigament com el Salí, i actualment con la Vall Salina inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya.
Prové de dipòsits marins del mar de Tetis, la vessant occidental de l'Oceà Tetis (també anomenat oceà Tetis Occidental o Alpí) amb una antiguetat de 150 milions d'anys com a l'Himalaia, ja que els geòlegs han trobat fòssils marins d'aquest mar a tots els voltants de Cardona i distribuits per gran part de Catalunya. Aquest mar no era obert i estava cobert per una gran multitud de petites plaques tectòniques, d'arcs d'illes característiques dels Cretaci i microcontinents. En el cas de l'Himalaia, les seves muntanyes estaven enfonsades abans que el continent Indi les empeitara cap a l'interior d'Ásia, i en el cas de Cardona, va ser consequència de l'orogenia Alpina d'Europa, on el moviment de la placa africana va aixecar els Alps. Una petita àrea de l'actual mar Cantàbric va quedar aïllat a la Comarca del Bages (zona de Cardona) i les seves aigües van començar a evaporar-se quendant les sals i la potassa en el fons. Posteriorment el terreny es va doblegar originant el que avui anomenem la Conca Potàssica Catalana (Minas de Súria).
La branca nord de l'Oceà Tetis, anomenat Paratetis durant l'oligocè, es va separar d'ell després de la formació dels Alps, els Carpats, els Alps Dinàrics, els Taurus i l'Elburz durant l'Orogènia Alpina. El Paratetis es va anar tancant al sud d'Europa i gradualment va anar sent substituït pel mar mediterràni, és a dir, va anar dessapareixent gradualment durant el Miocè tardà, convertint-se de fet en un aïllat mar interior (Mar de Tetis: Wikipedia).
La Muntanya de Sal o de la Sal Roja, se situa a l'extrem occidental del Salí i és dóna en el diapir de Cardona, oferint-nos la manifestació més espectacular de la dinàmica geológica de la zona i una visió d'estrats salins de creixement vertical dels més importants al món, els quals ja van ser observats pel cònsol romà Marc Porci Cató en el segle II a.C. Aquesta Muntanya és el tall provocat per la capçalera d'un torrent, el Rielol Salat, que aboca les seves aigües saturades de sal al Cardener. Com a diapir, les masses de sal més lleugeres, dúctils i plàstiques sotmeses a gran pressió ascendeixen a travers de roques sedimentàries de l'escorça terrestre més denses que les envolten generalment per falles profundes. Aquesta Muntanya de sal segueix creixent i mantenint-se malgrat les dissolucions que poden provocar les pluges i les tempestes.
L'home es va aprofitar d'aquest recurs natural de Cardona des del Neolític (2.500 a.C.) fins l'actualitat. El sistema d'explotació a cel obert és va mantenir invariable al llarg del temps, només alterat per la introducció de la pólvora (segle XVIII), i l'obertura del Pou del Duc, la primera mina subterrània, l'any 1900. L'any 1912, arran del descobriment a la conca salina de sals potàssiques vinculades a la fabricació d'adobs inorgànics, es va iniciar una etapa més industrial. El 1923, La Unión Española de Explosivos S.A. va comprar les Salines de Cardona i el 1925 va obrir la Mina Nieves per extraure clorur sòdic i potàssic la qual contenia dos pous mestres i una fàbrica pel tractament de la sal.
Aquestes extraccions van generar una muntanya artificial de residus salins que actualment podem observar al costat de la muntanya de sal natural i que s'exploten amb fins comercials. Els locals comenten que en 11 anys aquests residus ja s'hauran eliminat comletament oferint-nos un entorn totalment net.
